Arrelant els sense sostre

© Joan Marcet

La Fundació Arrels acull als sense sostre de Barcelona que reclamen la seva ajuda

"Hola Jose; tot bé?", pregunta la Sílvia. "Anem fent; que passis un bon dia!", respon ell, després de passar una mala nit al llit que li han facilitat a la residència Pere Barnés.

La Fundació Arrels fa 28 anys que té com objectiu que ningú hagi de dormir als carrers de Barcelona. Des de 1987, han ajudat a gairebé 8.600 persones sense casa a recuperar drets tant bàsics com l'allotjament, la higiene  o l'atenció sanitària.

Avui és un dia frenètic als baixos del carrer Riereta número 24. Comença el període nadalenc i, amb el fred, augmenta la quantitat de persones que reclamen la seva ajuda. Malgrat tot, ens atendran per explicar-nos el seu funcionament.

L'Alguer és un dels psicòlegs que realitza les teràpies grupals setmanals i ens rep a l'entrada de la Fundació: "és important tractar les persones que surten del carrer perquè s'enfronten a sentiments de culpabilitat, soledad i dificultats per relacionar-se".

Un grupet fan petar la xerrada al voltant d'una taula, a l'antesala; entre ells, dos voluntaris i sis sense sostre comparteixen opinions. "Que golazo ayer del Hospitalet! Lo vi en el bar, porque el partido era de pago!", comenta el Pepe, un home d'uns 45 vestit amb una jaqueta marró i vella.

La Sílvia Torralba, una de les coordinadores de comunicació, ens comenta que, a part de facilitar un lloc per dormir, "la Fundació Arrels també pretén reconstruir la xarxa social que els sense sostre han perdut per diferents motius". En quant a la intensificació de casos per Nadal, comenta que "des de la fundació estem sempre en campanya, però sí que és cert que hem d'estar més preparats en aquestes dates".

Durant la visita, observem un arbre de Nadal engalanat amb llums verdes i vermelles, acompanyat d'un pessebre i envoltat d'un gran mural amb les fotos de "les cares dels companys més estimats que han passat per allà".

"Un 90% de les persones que viuen al carrer a Barcelona són homes", comenta la Sílvia, mentre ens ensenya la gran habitació repleta de roba per utilitzar. Quatre companys d'habitació juguen al domino i a la vegada esmorzen uns croissants que ha comprat el Martí.

En un racó, al fons de la sala, des que hem entrat a visitar la Fundació, un noi jove que espera el seu torn per dutxar-se, toca la guitarra i xiula 'Hey Jude': "Hey Jude, don't make it bad. Take a sad song and make it better [...] and any time you feel the pain, hey Jude, refrain: don't carry the world upon your shoulders".